Quando che riva l'istà (1981)

(Udino Ranzato)

Quando che riva l’istà

Tuti se taca a despojà.

Tuti se cava eà roba grossa

Via eà majeta via eà bossa.

Via el majon via eà pansiera

Via el capeo de primavera.

Desso va el capeo de paja

Se no el soe  el te squaja.

 

Quando che riva l’istà

Tuti crede de tirare el fià.

Ma invesse de respirare

A te toca laorare.

Ghe xe i fruti che matura

Guadagnà co’ vita dura.

Ghe xe tante bee robe

Che d’inverno no’ se pode.

 

Soratuto ghe xe eà voja

De ‘ndare on poco moja.

In t’el mare in t’el lago

In t’el vin se no’l ga grado.

 

Ma de pì a ghe xe voja

Che le done se despoia.

Che le mostra on poco la pee

Basta che no’ le sia sardee.

E che le smova l’apetito

Anca dell’omo pì drito.

 

Ghe xe voja de cantare

De sonare, de balare.

Dele sagre dele feste

Che te fa alsare le creste

Che xe sta anca massa basse

In inverno soto le strasse.

 

Ghe xe voja dele pute

Bee, bone anca le brute

Tute quante in so’l mucio

Co’ i sonatori e el musso

Co’ el musso e i sonatori

In istà passa i dolori

In istà passa i pensieri

De l’inverno i rafredori

Passa tuto quanto al giorno

E de note passa el sono.

 

In istà te vè in spadina

Basta solo ‘na maietina

Le braghesse larghe o strete

Tuti quanti se le mete

Basta solo che le sia isiere

Che senò e te fa suare

In istà pa’ no’ srimare

Ghe xe poche pissinare

 

Ma s’el ton se mete a trare

No’l te lo manda miga a dire

Basta desso par passere

Che l’istà xe drio venere

Yù no’l te speta miga

Eo passa e te saluda.